Hi ha coses que passen i no te les expliques:

duc gairebe un mes amb la tasca (un mes) i en dos dies, dos!!!!

Senyor/es, una imatge val mes que mil paraules:

Doncs si, per fi he trobat es BITXO HOJA!!!!!!!!!! De fet, n'he trobats dos! M'ha encantat!

So happy...

Avui ja estic bastant millor. Pels qui no ho sabeu, estic passant una gastritis. De fet, hi ha un virus per aqui que rula. Avui dues persones mes han caigut jaja, pobres... i ja ens som 3 o 4 afectats. Hi ha tempestes i secà... que mal repartit esta el mon!!!

Vale, demati currele i capvespre tambe. Pero a les set hem arreplegat i hem anat a comprar-nos un sari per divendres que ve, les noces que, pel que m'han dit, duren tres dies!! Haurem de quedar a dormir! Sense aigua, amb menjar picant!!! Quina aventura i quina motxilla mes carregada que me n'endure! No vos mostr el sari, ara nomes tenc la tela, dema dure a que me'l facin. Se veu que hi ha tres parts i la tela que compres esta dividida en aquestes tres parts. Brutal. Ens ha costat molt triar pq eren horribles tots. Quins gustos els indis! Ja el veureu el dia de la boda! Vos deix amb la foto a la botiga de saris, quin xou i quina estesa de roba hem fet! M'he quedat amb un -com no- lila, combinat amb blanc. Ja el voreu!

Aixo es tot! ja contareu i escriviu-me que l'altre escrit esta gairebe buit de comentaris!!!! Grrr....

Hola!!!

Super cap de setmana hem passat i avui super gran dia!!!

Dissabte nit varem fer una festota, amb musica i partits de ping-pong (es el que hi ha aqui) i, clar, diumenge demati, tot kiski estava mes que adormit. Total, que a les 12h del mati d'un diumebge dificilment pot esperar-se'n res.

De sobte, sorgeix la idea d'anar a alquilar bicicletes. Hi anam unes poques. 30 rupies el dia, es a dir, 50 centims! Genial. Agafam les bicicletes. Com a loques, atravessam la ciutat, la boja ciutat, anant, com toca, pel carril de l'esquerra. Bono, una locura! Pero realment, pens, que ens en varem sorir millor del que esperava. Dincs el caos del trafic hi ha una logica, un ordre... i nosaltres el varem trobar. Ara, quan torni a Palma i agafi sa bici sera un cristo!! jajaja estare mal avesada!

Com trobava a faltar la bicicleta! Quina alegria tornar a pujar-hi. Encara que hagi pillat una bici que hi havia pel campus i l'hagi duit (i estigui) al taller, enyorava la presencia de bicicletes dins la meva vida india.

Totes cinc iniciarem el nostre recorregut pels afores de la ciutat d'Anantapur, anant per un caminoi per darrera la carretera i en un instant ens aturam a beure aigua. Hi ha gent que ens mira. Una nina, acompanyada del seu padri, ens comenca a parlar en un correcte angles i ens convida a casa seva.

Obviament, acceptam. Arribam a una casa de camp, pija a lo indio. Moltes vaques, cans, moixos, tota la familia i swimming pool! "Com que swimming pool?", ens demanam. El pare ens ho mostra: una especie de safareig a lo grande omplert amb mig metre d'aigua i -atencio- amb una serpota morta dins. La pera. Realment, se notava que la familia era bastant acomodada, ja que tots parlaven angles prou bo. A continuacio, ens convidaven a dinar, fish, per varem haver de rebutjar, ja que feiem comptes tornar al campus. Total, que hem quedat que un altre dia els anirem a visitar i hi quedarem una bona estona. Eren encantadors! Aixi que ja vorem. Tot seguit vos pas la foto que ens varem fer amb la familia!

Si el demati va ser una canya, l'horabaixa no podria esser menys. Ido, ens decidirem anar al cinema!! Brutal!!! Com vaig riure! Ens varem ficar en una peli que ara no sabria dir-ne el titol i, molt menys, l'argument. Era en telugu i ESPECTACULAR. de tant en tan anavem intercalant actuacions musicals. Era un humor molt facil i, pel meu pareixer, els guionistes s'entretenirem a emmerdar al maxim l'argument i, seguidament, a resoldre'l facilment. Sa questio es que els espectadors indis (gairebe no hi havia dones, tret de nosaltres) se xapavem per dois! A mes, les actuacions dels personatges que esdevenien com gairebe herois, eren vitoretjades. Cridavem i xiulaven, emocionats per l'aparicio de certs personatges, com si aquests poguessin sentir l'aclamacio del public. Jo no podia!!! A mes, vaig flipar perque, mes o manco tres minuts abans d'acabar la pelli, ja s'enceneren els llums i la gent comencava a sortir!!! I el mes fort: doncs resulta que, en sortir, vaig reparar una dona, de religio musulmana, tapada completament i, fins i tot, amb una reixeta davant els ulls fet que em va semblar incoherent, jaque a la pelli hi sortien dones bastant lleugeres de roba... No ho entenc...

En sortir de la pelli, varem anar a sopar a un lloc super bo! I tan sols ens va costar dos euros per cap. Tornava a provar formatge despres de tan de temps i be, en sortir del restaurant, la ciutat ja dormia.

Avui, tambe, dia complet! Resulta que ahir va arribar un nou grup de padrins i avui ens hem acoplat a les activitats programades! El primer que hem fet es anar al centre de planificacio famos per imatges com aquesta:

Tenc fotos bastant xules, pero no n'he fte gaires, ja que me sentia una mica malament: 40 persones alla, amb els seus respectius flashos. Hi tornare un altre dia, sola. Hem vist molts de nadons, preciosos, acabats de neixer, ben sans! Despres, hem anat a visitar el high school, de nins invidents, on hi treballent dues de les nostres voluntaries. La foto que veis, es l'alfabat braille en telugu. N'hi havia en angles i tambe en indi. Tota una feinada!! A mes, ens han ensenyat els sistemes per aprendre aquest llenguatge. Imagin que a casa nostra aixo existeix tambe, pero com que desconec aquest mon, doncs m'ha sobtat un munt!

Despres hem visitat l'hospital de Kalyandurg. Una gran tasca. Hi ha molt pocs metges els quals han de treballar fora d'hores, dies i nits, Es veu que els metges de la zona no volen treballar per RDT/FVF perque cobren poc i els voluntaris metges que arriben es queden per pocs mesos. Alla hem dinat i, tot seguit, hem anat a una fabrica de barretes d'encens. M'ha molat molt. resulta que se fa una pasta entre pegamento i carbo. Aquest menjunje es posa a la barreta i, despres, es passa per pols de fusta. Ells nomes feien aquesta feina. Els productes son venuts a empreses que els perfumen i venen les barretes tal i com les veim posteriorment. Molt interessant!

I res, en tornar, classes de cuchipudi (cada dia li canvii el nom) i, aixo es tot, cansada. Dema a currar, que ja toca!
Per cert, noticia bomba! Dia 8 d'agost, anirem de noces!! Doncs, un traductor de l'RDT es casa i hem aconseguit acoplar-nos com a convidats. Haure d'anar a compar-me un sari!!!

Per acomiadar-me, vos deix amb una foto que he trobat molt dolca! Esta feta des dins d'un rikshaw. Fins aviat!

Au, ido, per aclamacio popular, torn a escriure. No ho feia aquests dies perque no hi ha res de "nou". Nou ho es tot, el dia a dia, qualsevol mirada, fins i tot la rutina que ja comencam a agafar, esdeve d'una novetat innovadora! jajaja

Aquesta setmaneta, tret la sortida de dimarts a Yerrakondapuram, l'hem dedicada a redactar i a donar forma a la memoria, ja que volem enviar una part a na Dolors (sa nostra coordinadora de FVF a Mallorca) per a que ens doni el vist-i-plau i, aixi, confirmar-mos que anam per bon cami.

Ara comenca a ploure. Aixo es bo. Som a l'epoca des monzons i Anantapur es una de les zones mes seques de la India. L'economia depen de les plujes de dies com avui...

Ara anire a treballar i a estructurar el diumenge. En breve mas!

Cuidau-vos moooooooooooolt!!!!!!!

Avui ha estat molt guai. No tenc gaire temps aixi que vos ho explicare molt per damunt!
Resulta que hem anat a un poblet petitissim a veure una allota discapacitada que feia feina en el centres i que ara segueix treballant pero des de casa seva, ja que s'ha casat i te una filla preciosa!Es cami per arribar alla ha estat molt llarg. Mes de dues hores pq, com que avui vespre ha plogut, doncs molts dels camins -de terra- estaven impossibles per passar-hi amb vehicle. En arribar alla, ha estat un espectacle. Mes ben dit, nosaltres erem l'espectacle. Tothom ens miraven allucinats. L'allota a la qual li hem fet l'entrevista estava contentissima, ens ha oferit de tot i mes, taronjada, suc de coco, platans, cacahuets, especie de fideus....pobres. El seu marit ens volia convidar a dinar i tot... Son super hospitalaris!!
Com que ja era molt tard i estavem la coordinadora Sayida, la instructora del taller, el xofer i nosaltres dues sense dinar, hem anat a un restaurant autentic, autentic a on hem menjat tots per 4 euros. Era autenticament indi. A l'aire lliure. Li hem demanat al cambrer "not spiced", no picant i ens ha duit un plat amb el qual jo quasi hi he tret l'estomac. Som ben exagerada. A mes, no hi havia cubert i hem hagut de menjar amb les mans. Na Sayida ens ha dit que ho feiem bastant be.
I res, hem tornat fa una estoneta i ara anirem a classes de ball.

Un altre punt: resulta que aqui al costat hi ha un temple hindu i hi han collocat una carpa pq durant onze dies hi ha uns monjos que resen dia i nit. Diuen que entre octubre i desembre tendra lloc una desgracia a escala mundial i resen. La questio es que alla et tallen el cabell, ben curtet, ben curtet, rapat. I jo m'estic plantejant si anar-hi o no. Que en pensau? Me fa com a illusio que es meu cap rapat sigui obra d'uns monjos hinduistes a la India. Opinau.

Me'n vaig a classe de ball!


rapar

Hola!

Avui hem anat a Putaparti, o com diu na Victoria, Tuputaparti. Tan fa, menys broma, que ells no entenen la culpa i a mes, es Puttaphati!

La veritat es que ha estat bastant be. Hem partit nou voluntaries en bus!! Una odisea: suben-empujen-estrujen-bajen, aixo al principi. A mida que ens aproximavem al nostre desti ens hem anat fent amos momentanis dels seients dels quals dubtavem de la seva eficiencia en vista a la qualitat global del bus!

El primer que hem captat quan hem arribat es que Putaparti no es Anantapur. Sembla aixo un doi, pero no ho es. Si a Anantapur amb prou feines han vist gent de pell blanca a Putaparti n'han vists massa. Es un lloc bastant turistic i mes avui (juntament amb dema), ja que s'hi celebra un esdeveniment d'allo mes important. El gran guru de la ciutat i lider espiritual, el Sai Baba, reconegut a nivell naciional i, fins i tot, mundial oferia una conferencia sobre educacio. Ha estat brutal. Per entrar al temple ha estat un xou: hi havia un munt de control, ens han revisat les motxilles i per entrat a la carpa on hi havia en Sai Baba no s'hi podien entrar ni bosses, ni sabates, ni motxilles ni res! hem anat a deixar les nostres coses a una consigna i ens hem anat a comprar, a corre-cuita, un mocador per a cubrir les nostres espatlles que, tot i anar en maniga curta, podriem excitar qualque ment, crec jo, perversa. Si no ho feiem aixi, no ens deixaven entrar. Un pic alla dins, no sense certes dificultat pel que fa la nostra vestimenta altament occidental, hem vist que estava repletaaaaa, hi havia una gentada i molts d'ells no eren indis; per tant, hem confirmat el reconeixement mundial del Sai Baba. El Sai Baba pel qui el segueixen que, al meu parer, no son tants com semblava, es un (pseudo)guru que s'autoproclama l'encarnacio del vertader Sai Baba, de fa uns anys. Alguns el consideren quelcom aixi com un farsant, d'altres en son devots.

Bono, no hem aguantat ni mitja hora el seu discurs. realment no deia res de nou.

El carrer estava farcit de botiguetes de souvenirs de coses d'en Sai Baba: anells, calendaris, polseres, llibres, fotos, de tot!!!!!!!!!!!!!!!!! Pero,quin nivell de frikisme podem assolir?

A continuacio, hem pren un rikshaw i hem anat a visitar un parellet de temples que hi ha distribuits per la ciutat. Despres hem tornat al bus i ha estat una festa. Ens hem posat a cantar i els indis han flipat molt, pero rein i ens demanavem "more, more". Som unes cracks!

I res, aixo ha estat el dia per avui. Dema a tornar a currar.

Que estrany se'm fan els capsdesetmana amb sols un dia!

Aquest senyor es Sai Baba, o Soy Bobo. De fet, despres de'n Vicente Ferrer, es un dels que mes ha contribuit en el desenvolupament social de la India. Pero realment vos en fiarieu d'aquest home?

Una culebra ha protagonitzat l'espectacle avui horabaixa.

Jo estava a l'ordinador fent feina quan, de sobte, he sentit crits i cops i, evidentment, he sotit a fora a veure que passava. La gent acumulada deixava entreveure, al terra, el cos d'una serp prima, pero d'una llargaria considerable que, tot i estar dessagnant-se, encara lluitava amb força per aferrar-se a la vida movent sa coa. Impressionant.

*No podia haver anat a la India sense veure qualque serpota!

Per aclamacio popular, no em queda mes remei que actualizar el blog.

La foto que vaig penjar ahir es de Vishna, crec, feta en un temple hinduista al qual varem arribar per casualitat essent les 5-6 del mati, mentre cercavem una mesquita prop del campus, des d'on sentim cada mati i cada horabaixa, la crida cap als seus fidels.

Despres, cap a les 10h varem anar a Bukkarayasamudram, als tallers de paper maixe, croquery i, l'ultim, no inclos dins el projecte de Handricraft, que es sobre on treballam nosaltres, taller d'estampacio de teles. Aquest darrer em va encantar. Quina passada! feien teles precioses i hi tenien molta traca! A mes, varem veure tambe el proces de tints i ja vaig agafar idees per quan torni!

Fa dos dies, varem anar a veure els tallers de brodats i sastreria, molt guais, tambe. La tranquillitat, com a tots els altres centres, regnava entre les allotes que anaven complint les seves tasques. M'encanta el taller de tayloring, amb les maquines de cosir, molt semblants a la que te sa padrina i anaven ripuntant tot tipus de prendres de vestir, cada una d'elles especial. Aixo era a Kuderu.

Molt a prop d'aquests tallers, hi havia un centre per a infants amb discapacitat cerebral i varem aprofitar per visitar-lo. Sa feina que van alla es d'admirar, aixo si, de moment, nomes poden abastar pocs nins i nines. Un petit em va venir a fer cas i el vaig agafar. Es va emocionar tant, que la seva respiracio va comencar a atabalar-se, a inspirar exageradament fort, i vaig haver de deixar-lo, per si de cas. Realment, la seva reaccio em va sorprendre molt.

Aqui sa gent es tope hospitalaria. La seva concepcio del temps es diferent a la nostra. Si els hi sorgeix un imprevist, doncs, canvi. Facilment et demanen si necessites ajuda o t'acompanyen al lloc que tu has demanat per a guiar-te, o et conviden a casa seva a fer un cafe. No hi ha lloc per a la desconfianca, ni els hi passa pes cap. Es ver que sovint intenten pujar els preus, per exemple, en els rikshaw privats, pero bono, no ho consider com a malicia, sino quelcom aixi com a supervivencia o comoditat. A vegades pero, des de la nostra optica, pero, no ens n'adonam, ja que tenen unes maneres que trobariem una mica tosques o brutes, pero un pic avessada, no crec que presenti cap tipus de problema.

Avui al capvespre, lluna plena, anirem al Monkey's Temple (temple de les monees) a Bukkarayasamudram. Es veu que hi fan una especia de ritual i com que ens hem acoplat a un cotxe que hi va, dcons anirem ben protegides. Ara, alerta amb les monees, que pispen el que troben per alla, cercant menjar, ja vos contare com ha anat!

Noticia bomba, ens hem apuntat a classes de ball indi (ja vos en dire en nom, del ball). Som set allotes (aqui gairebe totes som nines) i ahir va ser el rimer dia per jo. Als cinc minuts ja brollavem de sa suor. A mes, el local es un lloc petit i tancat amb tan sols un ventilardor. Clar, els indis no suen! Pero nosaltres estavem esclatades! tenen uns moviments bastant innovador per a nosaltres i molt cansats, juguem molt amb la posicio de les cames, flexionades continuament. despres ve el master i treu tambors i venga a seguir el ritme amb botets i exercicis... que ens deixa baldades. vamos, que tornare feta un figurin!

Aixo es tot per avui! records a en Joan per sa seva nova re-reincorporacio. Em contaras com et va anar al campament per Gatamoix?

Au, cuidau-vos molt!!!!!

Namasté!!!
per aquí el darrer que feim És agafar rutina!

Ahir, com a bon diumenge, varem fer de domingueros. Ens ho montareu be per anar a Penacacherla, un llac a una horeta d'Anantapur, on hi vam nedar i tot. Això sí, no destacava precisament per la seva transparència, però un nedar, amb aquesta boja calor que fa, i més a aigua dolÇa, s'agraeix deseperadament!! jajaj Va ser molt guai, perquè varem agafar una especie de balsa que els indis usen per anar a pescar i remarem fins a l'altra riba. Avui ja duc s'esquena esbraonada i un coloret de pell genial!

Avui hem anat a Bathalapalli, on es troben els tallers de jute i joieria. Hem vist les allotes, discapacitades, en el seu lloc de treball. Hem vist com feiem els objectes, de decoracio, la cuina on tenyeixen els cordills de jute i, despres de que na Safia, la nostra coordinadora i la del centre, ens expliques cosetes del taller, hem entrevistat a dues allotes. Una d'elles, de sols 17 anys, acabava d'entrar, res, feia uns sis mesos i l'altre estava des dels inicis del tallers, 'es a dir, des del 2001. Ha estat molt guai. Clar, no ens enteniem i haviem de parlar amb na Safia en angles i aquesta feia la traduccio corresponent en telugu. pero ha estat molt guai. Em fet un parellet de fotos:

El meu angles comenca a destacr per la seva eficiencia, me'n comenc a sortir. Ara ens toca a anar a fer feineta. Dema anam a veure el taller de paper maxe, em sembla!
Avui tambe se'n van els padrins, si no han partit ja, pero dijous en ve una altra tongada, aixi que hi tornara a haver moviment!

Au ido!, vagi be! SOORT

Hola Aina!
Estic molt content de tot això que contes i de que poguem estar en contacte. Idò jo per aquí bé, mira, ahir vaig anar a Son Servera a nes concert de s'Acampallengua, que va estar molt bé, avui he anat d'excursió per la Victòria (Alcúdia). Ja t'hi duré, ha estat més guapo! I bé, ara intentam trobar un dia per anar sa nostra ruta d'excursió però ja saps lo difícil que això pot arribar a ser. Ah per cert, s'altre dia vaig anar a ca teva a tornar es receptacle des gaspatxo. Bé, idò ja he vist com funciona això d'es bloc, ja te contaré que vaig fent. Xala molt. Una besada d'en Lluís.

Hola familia!!! Torn a esser jo!!!

Si b'e ahir vespre ens varem anar a dormir una mica frustrades, ja que no ens n-acabam de sortir amb aixo del projecte que hem de fer, avui les coses s-han capgirat!

Aquests dos dies hem compartit habitacio amb una allota de Barcelona que ha vengut a realitzar tasques de voluntariat a la seccio de construccio, doncs ella es arquitecta i ens ha dit que li han concedit aquesta primera setmana d'"observacio", es a dir, per dedicar-se a visitar els diferents projectes que tracta la fundacio a fi de trobar sentit a allo que esta fent. A nosaltres ningu ens ha convidat a aquestes visites, aixi que ens hi hem acoplat, per coneixer la feina que duu a terme la FVF i per a integrar-nos un poc amb la gent que hi ha aqui, gairebe tots catalans i catalanes.

Doncs avui demati hem anat juntament amb el padrins a inaugurar unes cases a un poble , que no se com es diu, a uns 45 minuts del Campus. devers les 10 del mati hem pujat al Jeeps i ens hem dirigit cap alla. En arribar tota la gent ens esperava amb una gran expectacio. Brutal!! Collars de flors (aixo no es Hawaii), punts a l-entrecejo, encaixades de mans (sempre la dreta), rialles...ha estat impressionant! Semblavem artistes ultrafamosos. Alguns homes havien d-empenyer el public per a que no se'ns llences a sobre. Despres de danses regionals indies, ens hem dividit en grupets de 4 persones i hem anat a inaugurar les cases. Cadascu en el meu grup n'inaugurava tres, aixo es, tallar la cinta, rebre regals aixi com polseres, punts entre le celles, agafar un coco, fer-lo girar tres pics i xapar-lo. Ritual. Tot seguit, ens convidavem a menjar suc de coco, platans i galletes i ens feiem una foto amb la familia que estrenava la casa i dir unes paraules que una traductora tot seguit ho expressava en telugu. I alehop! casa inaugurada i passar a la seguent. talment politics!!

la veritat es que no m'he sentit massa be segons quins moments: jo no havia fet res i veia aquella gent tan illusionada, tan agraida i amb tantes expectatives de futur... Ha estat molt guai perque continuament ens demanaven que els retratessim amb les nostres camares, els hi encanta que els hi facin fotos! I per alla hi havia nins, nines, gent mes grans, una nina, na Saradah no se separava de jo ni un moment, sera que li he caigut be! Ens tractavem com a Deus, excessiu. de fet, aqui la gent es molt hospitalaria i t'ajuda molt. Avui mateix, al capvespre les tres hem anat a voltar pel poble, Anantapur i ens hem trobat amb una jove india, traductora de FVF que no coneixiem i ens ha guiat i conduit fins a un rikshaw (com s'escrigui) que li sembles fiable.

Un rikshaw, o com s'escrigui, impressionant, es una especie de taxi, un motorino equipat amb una cabina groga que, per quatre rupies, et transporta pel poble. Aquest preu tan economic 9sino et claven minim 30 rupies) es degut a que continuament hi va pujant i baixant gent. Has de compartir espai, vamos, i segons la situacio fer equilibris per a ubicar-hi el maxim de gent possible. Avui el record ha estat de 13 persones dins el rikshaw, una passada!

Ah! Noves noticies. tenim casa nova!! Ara na Victoria i jo estam a una habitacio de 4, pero tota per noltros dues! :) Tenim bany propi, una PISSARRETA i dos llits sobrants en els quals hi farem un sofa. tenim tambe encens i hi penjarem un mapa d-Anantapur que ens han regalat! L'habitacio es super mona, ja vos l'ensenyare!

Au, me'n vaig a sopar, que avui se'ns van es padrins i segur que hi haura bon ambient! Cuidau-vos. Dema diumenge, descans, potser anirem a visitar un llac!

Si voleu mes fotos, na Victoria ha fte un blog i hi ha penjat fotitos molt bones! http://unestiualaindia.wordpress.com/

Salut!!!!

Eterna arribada

Anantapur, la ciutat de l'infinit segons la llengua local, el telugu, podria anomenar-se `la ciutat de l`eterna arribada`.

Doncs, els viatges amb els tres avions va anar prou be. No problems. Moltes hores de vol aixo si i cert cansament, ja se sap, molta de son. A les quatre de sa matinada, hora local, arribarem a l-aeroport de Bangalore, agafam les motxilles (nosaltres que passavem pena per si no hi eren...), sortim a fora i no trobam el taxista, que es el que haviem previst. Al cap de dues horetes varem desistir l-espera i, a falta de cabines per a telefonar, agafarem un taxi i partirem a la ciutat. Vaja viatges!! Aquest si que fou mogut! Els indis condueixien fatal! Per moltes linies en terra pintades, per molts semafors baaaah, la llei de la selva. Quina por! I al centre de les ciutats es encara pitjor!!! passen super aferrats dels altres vehicles, cotxes, motos i fins i tot bicicletes!, esquivant a la vegada valents peatons que travessen d-una canto a l-altre del carrer. Impressionanat! ah! i es claxon no serveix per cridar l-atencio de l`altre o corregir-ne un error, sino que la seva funcio es manifestar la propia presencia i clar, tot lo dia, piten i ben fort i es un estres!

Bono, arribam a Bengaluru (o Bangalore) i al cap de molts d`esforc i tragi per enterar-mos des trens, ens diuen que el proxim ( i unic) tren es a les dues de la tarda. Eren les vuit. La idea ens va caure de forma pesada jajaja i mai millor dit considerant el pes que duiem a les espatlles.

Pero, com a dones suficientment espavilades, hi trobarem remei!!! Deixarem les motxilles a una consigna i emprenderem un mini-viatge per una ciutat que ens l-haviem presentada com a `occidental`. En fi, em va causar certa impressio: molta gent pobra, molt bruta, olor constant a pixo, animals morts pel carrer (tanta sort que eren animals), cotxes com a locos, pero genial. Imatges tipicament indies, molta de gent amb vestits preciosos, molta fruita al carrer, mandrils, bicicletes carregades de tot!

A les 14h prenen un tren, d-aquests que tenen llit, untren enorme, llarguissim que si fos a mallorca, predria sis o set parades!!!. Per sort, comprarem bitllets costy i anarem en quelcom aixi com primera classe. Els altres anavem amuntegats (i fins i tot drets) a viatges que ben be podriem durar vuit i mes hores. La nostra destinacio estava a sols 6 hores! Dormirem a unes lliteres (a les de dalt, perque no ens despertessim amb una rata per sa cara i sobre les quals, assegudes, ens haviem d'acotar per no pegar al sostre) i a les set arribarem a la ciutat d-anantapur. varem haver de negociar bastant amb els taxistes (aixi com ho haviem fet a l1aeroport de bangalore) per a que ens trasllades sense estafar-nos. Aixi un viatge que en un primer moment ens demanaren 150 rupies el ferem per 50, que era el preu maxim que tocava segons dades previstes. Els carrers d-Anantapur son igual de transitats que els de Bengaluru, quina porada! Pero arribarem sanes i estalvi a l`RDT, el Campus de la Fundacio. Va ser arribar mini-presentacions, dutxar-mos (no hi ha aigua calenta) sopar i anar a jeure. Avui abans de les 10 ens ha despertat una dona amb el tipic sari indi dient que era molt tard i que necessitava que li firmessim els papers d-arribada. Dormim a una macro habitacio compartida amb uns catalans. Se veu que estan en overbooking i ara nomes ens podem oferir aixo. A partir de la setmana que ve, pens, ens posaran a una doble i estarem soles. Aqui se menja fenomenal! disfrut. Es ver que el menjar es un poc picant, pero esta bastant `espanyolitzat' i reim molt. la quantitat es tambe molt bona, aixi que estarem ben cuidades!

Avui hem fet un mini-planning de cara a la setmana que ve amb les nostres coordinadores, na Safia i na Sayida i a partir de dilluns anirem de visita pels tallers, que estan a pobles propers i ens hi duran amb taxi! a me fa ganes. Hem dit d-aquests tres dies (el dissabte tambe es treballa aqui) d-anar llegint tota sa paperassa que ens han passat des de la fundacio. Avui tambe em conegut el senyor Dassarath (o com s'escrigui), cap de l'area (discapacitat) amb la qual feim feina. I be, ara som amb la panxa plena de col a la bibilioteca del campus.

podria contar moltes coses mes, aixi com el trajecte londres/bengalore, amb un super avio divertidissim, o el forat d-enterra per a pixar, o mil impressions a bangalore, sa preciositat de ses rupies o l'alegria dels infants, pero ja tendre temps, no vull colapsar jajajaja

Per cert, Albert, els arxius fes el que vulguis, jo ja m`hi desentenc.

Papis, ahir em van cridar des de cicles mallorca, no els hi vaig agafar es telefon pq costa una pasta, pero aixo vol dir que sa meva bici esta!!!!!! me l'anireu a cercar, profaplis??

I Joan!! Que no m'he mort!!! Som ben vivita i coleando, aixo si passant molta caloreta, pero segons els autoctons no en fa massa!!! cagondena!!

Voltros com estau?? Tot be?

perdonau-me es accents, aqui no n'hi ha! Ah! i parlen un angles amb un accents super estrany. Ens costa bastant entendre'l, pero be. en un dia, ja em fet passos, aixi que es questio de temps.

Ale, ja m'he passat d'espai. Ens veim pels mons cibernetics, jo pel que veig, hi podre passar de forma mes o manco seguida. Fins aviat!!!

Molta de sort!!!

Primeres reaccions

Hola!
Com va per l'Índia? Segur que bénissim!
No m'estendré massa, que tenc el temp una mica just (he de pujar a la UIB a veure dos exàmens i a demanar un augment de nota en un d'aquests). I te volia contar una mica com segueix la vida per aquí. Tots anam fent. En Joan ha posat al seu nick del messeger una frase tipus "sempre t'estimaré", que sembla que hagis mort en lloc d'haver-te'n anat a l'altra cap de món. I la resta, tot igual que sempre.
Au, ara sense preàmbuls... Te'n recordes d'aquells vídeos que vares gravar al meu ordenador (allò amb que estiguérem 4 hores)? Doncs resulta que me vares deixar tres arxius a l'escriptori, i diu que són imatges de Nero i no sé que més. Ho puc eliminar, no? És que és tan gran que no hi cap dincs la paperera de reciclatge, i només puc eliminar-ho definitivament. Digue'm coses, que no és polit!
Res més. Au, amb això ja he comprovat com funciona el blog aquest. A veure si hi ha sort a l'hora de publicar-ho!

Namaste! xd

Me’n vaig cap a Orient! A la fi!

Partesc amb molta d’il·lusió i amb ganes de realitzar exitosament la meva tasca allà. Per qui no sàpiga ben bé de què va aquesta història vos ho explic: resulta que a l’any 2001 s’iniciaren una sèrie de projectes a Anantapur (Andra Pradesh, Índia) a través de la Fundació Vicenç Ferrer, els quals consistien en un grapat de tallers d’elaboració de productes que es venen avui en dia com a comerç just a Mallorca i a Espanya. Les treballadores són, totes, dones i discapacitades, de casta baixa (això de les castes no entenc com funciona, ja miraré d’entendre-ho per allà!). Són dones que reben, doncs, una triple discriminació: pel fet d’esser dona, essers intocable o dàlit i, a sobre, patir una discapacitat.

La nostra tasca consisteix en recollir tota la informació des de l’inici d’aquest tallers fins al moment actual. És a dir, set anys de tragí, d’èxits, de fracassos, de paperassa, etc... La nostra tasca està, tot i això, encara poc definida. Doncs, fa mal dir aquí i ara, quan falta un dia i milers de quilòmetres per viure a Anantapur.

Nosaltres, la meva companya, na Victòria i jo, estarem situades al Campus de la Fundació, la RDT, Rural Development Trust, on tenim de tot: cantina, habitació, xiringuito, sastre... al manco això és el que ens han explicat.

Ja vos ho aniré explicant per aquí, en aquest microraconet de l'espai cibernètic on, per uns instants, serà la nostra forma de comunicació. Benvinguts i benvingudes!

Queden poques hores...