Me’n vaig cap a Orient! A la fi!

Partesc amb molta d’il·lusió i amb ganes de realitzar exitosament la meva tasca allà. Per qui no sàpiga ben bé de què va aquesta història vos ho explic: resulta que a l’any 2001 s’iniciaren una sèrie de projectes a Anantapur (Andra Pradesh, Índia) a través de la Fundació Vicenç Ferrer, els quals consistien en un grapat de tallers d’elaboració de productes que es venen avui en dia com a comerç just a Mallorca i a Espanya. Les treballadores són, totes, dones i discapacitades, de casta baixa (això de les castes no entenc com funciona, ja miraré d’entendre-ho per allà!). Són dones que reben, doncs, una triple discriminació: pel fet d’esser dona, essers intocable o dàlit i, a sobre, patir una discapacitat.

La nostra tasca consisteix en recollir tota la informació des de l’inici d’aquest tallers fins al moment actual. És a dir, set anys de tragí, d’èxits, de fracassos, de paperassa, etc... La nostra tasca està, tot i això, encara poc definida. Doncs, fa mal dir aquí i ara, quan falta un dia i milers de quilòmetres per viure a Anantapur.

Nosaltres, la meva companya, na Victòria i jo, estarem situades al Campus de la Fundació, la RDT, Rural Development Trust, on tenim de tot: cantina, habitació, xiringuito, sastre... al manco això és el que ens han explicat.

Ja vos ho aniré explicant per aquí, en aquest microraconet de l'espai cibernètic on, per uns instants, serà la nostra forma de comunicació. Benvinguts i benvingudes!

Queden poques hores...