Les persones volem saber què passarà demà, per això el rap; m'ho va dir un físic brasiler, l'altre dia tornant amb el bus a casa.
I és així: a cada, nota la següent i l'hi deim ritme; després del 3 ve el 4, i els deim nombres; després d'un curs l'altre, aìxò és la carrera, o l'edat, després dels 22 sempre tocarà els 23... Però tot arriba al seu límit: la música s'apaga, ens cansem de comptar, ens llicenciam o morim. Per això vivim cada dia el sublim, el sub-límit; vivim per davall els límits.

Per primer pic a la meva vida no sé què passarà demà i, per primer pic a la meva vida, comença a no espantar-me