Eterna arribada

Anantapur, la ciutat de l'infinit segons la llengua local, el telugu, podria anomenar-se `la ciutat de l`eterna arribada`.

Doncs, els viatges amb els tres avions va anar prou be. No problems. Moltes hores de vol aixo si i cert cansament, ja se sap, molta de son. A les quatre de sa matinada, hora local, arribarem a l-aeroport de Bangalore, agafam les motxilles (nosaltres que passavem pena per si no hi eren...), sortim a fora i no trobam el taxista, que es el que haviem previst. Al cap de dues horetes varem desistir l-espera i, a falta de cabines per a telefonar, agafarem un taxi i partirem a la ciutat. Vaja viatges!! Aquest si que fou mogut! Els indis condueixien fatal! Per moltes linies en terra pintades, per molts semafors baaaah, la llei de la selva. Quina por! I al centre de les ciutats es encara pitjor!!! passen super aferrats dels altres vehicles, cotxes, motos i fins i tot bicicletes!, esquivant a la vegada valents peatons que travessen d-una canto a l-altre del carrer. Impressionanat! ah! i es claxon no serveix per cridar l-atencio de l`altre o corregir-ne un error, sino que la seva funcio es manifestar la propia presencia i clar, tot lo dia, piten i ben fort i es un estres!

Bono, arribam a Bengaluru (o Bangalore) i al cap de molts d`esforc i tragi per enterar-mos des trens, ens diuen que el proxim ( i unic) tren es a les dues de la tarda. Eren les vuit. La idea ens va caure de forma pesada jajaja i mai millor dit considerant el pes que duiem a les espatlles.

Pero, com a dones suficientment espavilades, hi trobarem remei!!! Deixarem les motxilles a una consigna i emprenderem un mini-viatge per una ciutat que ens l-haviem presentada com a `occidental`. En fi, em va causar certa impressio: molta gent pobra, molt bruta, olor constant a pixo, animals morts pel carrer (tanta sort que eren animals), cotxes com a locos, pero genial. Imatges tipicament indies, molta de gent amb vestits preciosos, molta fruita al carrer, mandrils, bicicletes carregades de tot!

A les 14h prenen un tren, d-aquests que tenen llit, untren enorme, llarguissim que si fos a mallorca, predria sis o set parades!!!. Per sort, comprarem bitllets costy i anarem en quelcom aixi com primera classe. Els altres anavem amuntegats (i fins i tot drets) a viatges que ben be podriem durar vuit i mes hores. La nostra destinacio estava a sols 6 hores! Dormirem a unes lliteres (a les de dalt, perque no ens despertessim amb una rata per sa cara i sobre les quals, assegudes, ens haviem d'acotar per no pegar al sostre) i a les set arribarem a la ciutat d-anantapur. varem haver de negociar bastant amb els taxistes (aixi com ho haviem fet a l1aeroport de bangalore) per a que ens trasllades sense estafar-nos. Aixi un viatge que en un primer moment ens demanaren 150 rupies el ferem per 50, que era el preu maxim que tocava segons dades previstes. Els carrers d-Anantapur son igual de transitats que els de Bengaluru, quina porada! Pero arribarem sanes i estalvi a l`RDT, el Campus de la Fundacio. Va ser arribar mini-presentacions, dutxar-mos (no hi ha aigua calenta) sopar i anar a jeure. Avui abans de les 10 ens ha despertat una dona amb el tipic sari indi dient que era molt tard i que necessitava que li firmessim els papers d-arribada. Dormim a una macro habitacio compartida amb uns catalans. Se veu que estan en overbooking i ara nomes ens podem oferir aixo. A partir de la setmana que ve, pens, ens posaran a una doble i estarem soles. Aqui se menja fenomenal! disfrut. Es ver que el menjar es un poc picant, pero esta bastant `espanyolitzat' i reim molt. la quantitat es tambe molt bona, aixi que estarem ben cuidades!

Avui hem fet un mini-planning de cara a la setmana que ve amb les nostres coordinadores, na Safia i na Sayida i a partir de dilluns anirem de visita pels tallers, que estan a pobles propers i ens hi duran amb taxi! a me fa ganes. Hem dit d-aquests tres dies (el dissabte tambe es treballa aqui) d-anar llegint tota sa paperassa que ens han passat des de la fundacio. Avui tambe em conegut el senyor Dassarath (o com s'escrigui), cap de l'area (discapacitat) amb la qual feim feina. I be, ara som amb la panxa plena de col a la bibilioteca del campus.

podria contar moltes coses mes, aixi com el trajecte londres/bengalore, amb un super avio divertidissim, o el forat d-enterra per a pixar, o mil impressions a bangalore, sa preciositat de ses rupies o l'alegria dels infants, pero ja tendre temps, no vull colapsar jajajaja

Per cert, Albert, els arxius fes el que vulguis, jo ja m`hi desentenc.

Papis, ahir em van cridar des de cicles mallorca, no els hi vaig agafar es telefon pq costa una pasta, pero aixo vol dir que sa meva bici esta!!!!!! me l'anireu a cercar, profaplis??

I Joan!! Que no m'he mort!!! Som ben vivita i coleando, aixo si passant molta caloreta, pero segons els autoctons no en fa massa!!! cagondena!!

Voltros com estau?? Tot be?

perdonau-me es accents, aqui no n'hi ha! Ah! i parlen un angles amb un accents super estrany. Ens costa bastant entendre'l, pero be. en un dia, ja em fet passos, aixi que es questio de temps.

Ale, ja m'he passat d'espai. Ens veim pels mons cibernetics, jo pel que veig, hi podre passar de forma mes o manco seguida. Fins aviat!!!

Molta de sort!!!