diumenge, 20 de juliol del 2008

Hola!

Avui hem anat a Putaparti, o com diu na Victoria, Tuputaparti. Tan fa, menys broma, que ells no entenen la culpa i a mes, es Puttaphati!

La veritat es que ha estat bastant be. Hem partit nou voluntaries en bus!! Una odisea: suben-empujen-estrujen-bajen, aixo al principi. A mida que ens aproximavem al nostre desti ens hem anat fent amos momentanis dels seients dels quals dubtavem de la seva eficiencia en vista a la qualitat global del bus!

El primer que hem captat quan hem arribat es que Putaparti no es Anantapur. Sembla aixo un doi, pero no ho es. Si a Anantapur amb prou feines han vist gent de pell blanca a Putaparti n'han vists massa. Es un lloc bastant turistic i mes avui (juntament amb dema), ja que s'hi celebra un esdeveniment d'allo mes important. El gran guru de la ciutat i lider espiritual, el Sai Baba, reconegut a nivell naciional i, fins i tot, mundial oferia una conferencia sobre educacio. Ha estat brutal. Per entrar al temple ha estat un xou: hi havia un munt de control, ens han revisat les motxilles i per entrat a la carpa on hi havia en Sai Baba no s'hi podien entrar ni bosses, ni sabates, ni motxilles ni res! hem anat a deixar les nostres coses a una consigna i ens hem anat a comprar, a corre-cuita, un mocador per a cubrir les nostres espatlles que, tot i anar en maniga curta, podriem excitar qualque ment, crec jo, perversa. Si no ho feiem aixi, no ens deixaven entrar. Un pic alla dins, no sense certes dificultat pel que fa la nostra vestimenta altament occidental, hem vist que estava repletaaaaa, hi havia una gentada i molts d'ells no eren indis; per tant, hem confirmat el reconeixement mundial del Sai Baba. El Sai Baba pel qui el segueixen que, al meu parer, no son tants com semblava, es un (pseudo)guru que s'autoproclama l'encarnacio del vertader Sai Baba, de fa uns anys. Alguns el consideren quelcom aixi com un farsant, d'altres en son devots.


Bono, no hem aguantat ni mitja hora el seu discurs. realment no deia res de nou.


El carrer estava farcit de botiguetes de souvenirs de coses d'en Sai Baba: anells, calendaris, polseres, llibres, fotos, de tot!!!!!!!!!!!!!!!!! Pero,quin nivell de frikisme podem assolir?


A continuacio, hem pren un rikshaw i hem anat a visitar un parellet de temples que hi ha distribuits per la ciutat. Despres hem tornat al bus i ha estat una festa. Ens hem posat a cantar i els indis han flipat molt, pero rein i ens demanavem "more, more". Som unes cracks!


I res, aixo ha estat el dia per avui. Dema a tornar a currar.

Que estrany se'm fan els capsdesetmana amb sols un dia!
Aquest senyor es Sai Baba, o Soy Bobo. De fet, despres de'n Vicente Ferrer, es un dels que mes ha contribuit en el desenvolupament social de la India. Pero realment vos en fiarieu d'aquest home?

5 comentaris:

Albert ha dit...

Ei!
Doncs jo no me'n fiaria d'aquest homo... Més que res, perquè la reencarnació del Sai Baba sóc jo! xdxdxd
Bromes a part, en quina llengua feia la conferència aquest senyor? En anglès? I com va l'aprenentatge de la llengua india (no me'n record des seu nom) amb el llibret aquell d'un més???
I què cantaveu als pobres indis??? Cançons kumbayas d'aquestes que se canten dins autobusos???
Au, Aina, cocnreta una miqueta, que és gratis escriure xd
Salut!

aina ha dit...

Pos en Sai Baba no se en que parlava a indi, a telegu (que es la llengua d'Andra Pradesh, on hi ha Anantapur, vaja! Pero hi havia un tio que l'anava traduint en angles.

El tema de les llengues es complexe: doncs resulta que a cada mandal (especie d'estats en que es divideix la India) es parla una llengua diferent. Se parlen mes les llengues regionals que no pas l'indi. Laq ue es parla aqui es el telegu i mira, no n'aprenc gaire que diguem, eh? I ja me sap greu pq em restringeix molt la comunicacio amb la gent. El poble corrent no parla angles.

A l'autobus cantavem les cancons de sempre, de tota la vida. ochenterillas, del momento, un poc de tot! I els indis disfrutaven, aixi que...

Ale, ezo e to! Avui no hi ha haut res de nou, currar i despres anirem a classes de ball, que se diu Cuchipuri!

Salut!

Rosa Illa Torrens ha dit...

"hem vist que estava repletaaaaa, hi havia una gentada i molts d'ells no eren indis"

REPLETAAAAAAAAAAAAA!!

te'n recordes del maleter de l'autobús que "está repletooo" jajajaja com am riure aquell dia a A Corunha!!


Riu moooooolt!

cati ha dit...

Aquest Sai Baba pareix més sortit d'un anunci de Pepsi o de 11888 que no una altra cosa, però bueno, cadascú a lo seu...

Aiai, què és això d'anar mostrant carn per llocs sagrats, mostrar braços i coll és com entrar amb 'palabra de honor' o minifalda a ses esglésies d'aquí, un crim! Ments perverses? Noooo, és una il·lusió tevaaa... és per respecte a lo sacre, claríssimament...!

Ja me veig estancada amb sa guitarra, nosé com aprendre a fer arpegis ni acords amb 'cella' que no sigui es Fa, ni a aprendre ritmes nous de fregat de ses cordes. Tampoc sé tocar sense pua, ja m'he mossegat totes ses ungles i encara m'hi qued enganxada i a més sona fatal! Necessit classes, i gratis!

Per s'escoleta molt bé, amb ses companyes m'hi duc molbé, es nins són bons de dur... Sé que està fatal lo d'es favoritismes, però tenc una nina prefe, na Sílvia, que és genial. De gran vol ser "mestra, peluquera, XINA i plantadora de plantes". Té algunes coses sorprenents, és inevitable que sigui sa meva prefe!

Divendres vam anar a veure un contacontes. Ho feia un pallasso-contacontes, és a dir, lo que jo vull fer 'oficialment' qualque dia. I ho feia tan fantàsticament bé que me vaig emocionar i tot, i a mitjan conte na Sílvia me va demanar "catiii, per què tot es temps tens sa boca obertaaa??"

Bé, estic pensant que a sa pròxima millor t'envii un email. Ja que te la torr, almenys te la torraré en privat...

Una aferrada enorme!!

Anònim ha dit...

Hola Aïna!!

Estic molt conten que t’ho passis be i estiguis tan guai allà. Soc un seguidor mes del teu Bloc, però de ben segur que tindràs moltes més coses per contar-nos quan arribis. Ens has de mostrar moltes fotos, així que ja saps...a fer moltes. El tiet Jaume, diu que t’apuntis tot el que vegis i totes les sensacions que sentis. Que ho escriguis tot. El que veus, les persones, com son, les sensacions que tens, quin temples, si son hindus, musulmans, o mixtes...tot. Que això te servirà mes tard.....Però be, ja m’ha sortit la vena de pare, jooo
Venga, continua així, disfruta....i ja saps que t’esperam....besades