Hola!!!

Super cap de setmana hem passat i avui super gran dia!!!

Dissabte nit varem fer una festota, amb musica i partits de ping-pong (es el que hi ha aqui) i, clar, diumenge demati, tot kiski estava mes que adormit. Total, que a les 12h del mati d'un diumebge dificilment pot esperar-se'n res.

De sobte, sorgeix la idea d'anar a alquilar bicicletes. Hi anam unes poques. 30 rupies el dia, es a dir, 50 centims! Genial. Agafam les bicicletes. Com a loques, atravessam la ciutat, la boja ciutat, anant, com toca, pel carril de l'esquerra. Bono, una locura! Pero realment, pens, que ens en varem sorir millor del que esperava. Dincs el caos del trafic hi ha una logica, un ordre... i nosaltres el varem trobar. Ara, quan torni a Palma i agafi sa bici sera un cristo!! jajaja estare mal avesada!

Com trobava a faltar la bicicleta! Quina alegria tornar a pujar-hi. Encara que hagi pillat una bici que hi havia pel campus i l'hagi duit (i estigui) al taller, enyorava la presencia de bicicletes dins la meva vida india.

Totes cinc iniciarem el nostre recorregut pels afores de la ciutat d'Anantapur, anant per un caminoi per darrera la carretera i en un instant ens aturam a beure aigua. Hi ha gent que ens mira. Una nina, acompanyada del seu padri, ens comenca a parlar en un correcte angles i ens convida a casa seva.

Obviament, acceptam. Arribam a una casa de camp, pija a lo indio. Moltes vaques, cans, moixos, tota la familia i swimming pool! "Com que swimming pool?", ens demanam. El pare ens ho mostra: una especie de safareig a lo grande omplert amb mig metre d'aigua i -atencio- amb una serpota morta dins. La pera. Realment, se notava que la familia era bastant acomodada, ja que tots parlaven angles prou bo. A continuacio, ens convidaven a dinar, fish, per varem haver de rebutjar, ja que feiem comptes tornar al campus. Total, que hem quedat que un altre dia els anirem a visitar i hi quedarem una bona estona. Eren encantadors! Aixi que ja vorem. Tot seguit vos pas la foto que ens varem fer amb la familia!

Si el demati va ser una canya, l'horabaixa no podria esser menys. Ido, ens decidirem anar al cinema!! Brutal!!! Com vaig riure! Ens varem ficar en una peli que ara no sabria dir-ne el titol i, molt menys, l'argument. Era en telugu i ESPECTACULAR. de tant en tan anavem intercalant actuacions musicals. Era un humor molt facil i, pel meu pareixer, els guionistes s'entretenirem a emmerdar al maxim l'argument i, seguidament, a resoldre'l facilment. Sa questio es que els espectadors indis (gairebe no hi havia dones, tret de nosaltres) se xapavem per dois! A mes, les actuacions dels personatges que esdevenien com gairebe herois, eren vitoretjades. Cridavem i xiulaven, emocionats per l'aparicio de certs personatges, com si aquests poguessin sentir l'aclamacio del public. Jo no podia!!! A mes, vaig flipar perque, mes o manco tres minuts abans d'acabar la pelli, ja s'enceneren els llums i la gent comencava a sortir!!! I el mes fort: doncs resulta que, en sortir, vaig reparar una dona, de religio musulmana, tapada completament i, fins i tot, amb una reixeta davant els ulls fet que em va semblar incoherent, jaque a la pelli hi sortien dones bastant lleugeres de roba... No ho entenc...

En sortir de la pelli, varem anar a sopar a un lloc super bo! I tan sols ens va costar dos euros per cap. Tornava a provar formatge despres de tan de temps i be, en sortir del restaurant, la ciutat ja dormia.

Avui, tambe, dia complet! Resulta que ahir va arribar un nou grup de padrins i avui ens hem acoplat a les activitats programades! El primer que hem fet es anar al centre de planificacio famos per imatges com aquesta:

Tenc fotos bastant xules, pero no n'he fte gaires, ja que me sentia una mica malament: 40 persones alla, amb els seus respectius flashos. Hi tornare un altre dia, sola. Hem vist molts de nadons, preciosos, acabats de neixer, ben sans! Despres, hem anat a visitar el high school, de nins invidents, on hi treballent dues de les nostres voluntaries. La foto que veis, es l'alfabat braille en telugu. N'hi havia en angles i tambe en indi. Tota una feinada!! A mes, ens han ensenyat els sistemes per aprendre aquest llenguatge. Imagin que a casa nostra aixo existeix tambe, pero com que desconec aquest mon, doncs m'ha sobtat un munt!

Despres hem visitat l'hospital de Kalyandurg. Una gran tasca. Hi ha molt pocs metges els quals han de treballar fora d'hores, dies i nits, Es veu que els metges de la zona no volen treballar per RDT/FVF perque cobren poc i els voluntaris metges que arriben es queden per pocs mesos. Alla hem dinat i, tot seguit, hem anat a una fabrica de barretes d'encens. M'ha molat molt. resulta que se fa una pasta entre pegamento i carbo. Aquest menjunje es posa a la barreta i, despres, es passa per pols de fusta. Ells nomes feien aquesta feina. Els productes son venuts a empreses que els perfumen i venen les barretes tal i com les veim posteriorment. Molt interessant!

I res, en tornar, classes de cuchipudi (cada dia li canvii el nom) i, aixo es tot, cansada. Dema a currar, que ja toca!
Per cert, noticia bomba! Dia 8 d'agost, anirem de noces!! Doncs, un traductor de l'RDT es casa i hem aconseguit acoplar-nos com a convidats. Haure d'anar a compar-me un sari!!!

Per acomiadar-me, vos deix amb una foto que he trobat molt dolca! Esta feta des dins d'un rikshaw. Fins aviat!