Per aclamacio popular, no em queda mes remei que actualizar el blog.

La foto que vaig penjar ahir es de Vishna, crec, feta en un temple hinduista al qual varem arribar per casualitat essent les 5-6 del mati, mentre cercavem una mesquita prop del campus, des d'on sentim cada mati i cada horabaixa, la crida cap als seus fidels.

Despres, cap a les 10h varem anar a Bukkarayasamudram, als tallers de paper maixe, croquery i, l'ultim, no inclos dins el projecte de Handricraft, que es sobre on treballam nosaltres, taller d'estampacio de teles. Aquest darrer em va encantar. Quina passada! feien teles precioses i hi tenien molta traca! A mes, varem veure tambe el proces de tints i ja vaig agafar idees per quan torni!

Fa dos dies, varem anar a veure els tallers de brodats i sastreria, molt guais, tambe. La tranquillitat, com a tots els altres centres, regnava entre les allotes que anaven complint les seves tasques. M'encanta el taller de tayloring, amb les maquines de cosir, molt semblants a la que te sa padrina i anaven ripuntant tot tipus de prendres de vestir, cada una d'elles especial. Aixo era a Kuderu.

Molt a prop d'aquests tallers, hi havia un centre per a infants amb discapacitat cerebral i varem aprofitar per visitar-lo. Sa feina que van alla es d'admirar, aixo si, de moment, nomes poden abastar pocs nins i nines. Un petit em va venir a fer cas i el vaig agafar. Es va emocionar tant, que la seva respiracio va comencar a atabalar-se, a inspirar exageradament fort, i vaig haver de deixar-lo, per si de cas. Realment, la seva reaccio em va sorprendre molt.

Aqui sa gent es tope hospitalaria. La seva concepcio del temps es diferent a la nostra. Si els hi sorgeix un imprevist, doncs, canvi. Facilment et demanen si necessites ajuda o t'acompanyen al lloc que tu has demanat per a guiar-te, o et conviden a casa seva a fer un cafe. No hi ha lloc per a la desconfianca, ni els hi passa pes cap. Es ver que sovint intenten pujar els preus, per exemple, en els rikshaw privats, pero bono, no ho consider com a malicia, sino quelcom aixi com a supervivencia o comoditat. A vegades pero, des de la nostra optica, pero, no ens n'adonam, ja que tenen unes maneres que trobariem una mica tosques o brutes, pero un pic avessada, no crec que presenti cap tipus de problema.

Avui al capvespre, lluna plena, anirem al Monkey's Temple (temple de les monees) a Bukkarayasamudram. Es veu que hi fan una especia de ritual i com que ens hem acoplat a un cotxe que hi va, dcons anirem ben protegides. Ara, alerta amb les monees, que pispen el que troben per alla, cercant menjar, ja vos contare com ha anat!

Noticia bomba, ens hem apuntat a classes de ball indi (ja vos en dire en nom, del ball). Som set allotes (aqui gairebe totes som nines) i ahir va ser el rimer dia per jo. Als cinc minuts ja brollavem de sa suor. A mes, el local es un lloc petit i tancat amb tan sols un ventilardor. Clar, els indis no suen! Pero nosaltres estavem esclatades! tenen uns moviments bastant innovador per a nosaltres i molt cansats, juguem molt amb la posicio de les cames, flexionades continuament. despres ve el master i treu tambors i venga a seguir el ritme amb botets i exercicis... que ens deixa baldades. vamos, que tornare feta un figurin!

Aixo es tot per avui! records a en Joan per sa seva nova re-reincorporacio. Em contaras com et va anar al campament per Gatamoix?

Au, cuidau-vos molt!!!!!