Heu vist aquesta nina riallera??

Aquesta nina avui fa 20 anys!!!, va neixer dia 1 de setembre en companyia del seu germa Albert.

En el seu aniversari volem dessitjar-los el millor....salut, sort i felicitat!!!

Per molts d'anys Aina i Albert!!!

T' esperam el dimecres!!!!!

Besades.

La frikimami.

Hola!

Avui, aprofitant el diumenge, hem anat a un poble que se diu Gooty peruqe hi ha una muntanya amb unes runes d'un castell. Ha anat molt be. Hem estat quatre. Hem sortit amb un sol esplendid que cremava allo que illuminava! I hem tornat amb trons i pluja. Ai, aquests monsons, ens faran agafar un bon costipat! M'ha agradat estar per alla, era un paisatge molt pla amb, de tant en tant, alguna muntanya llunyana. Hem dinat per alla i, quan baixavem, ens ha comencat a agafar la pluja. Abaix ja plovia a bots i barrals i una nina ens ha fet entrar a casa seva per a cobrir-nos de la pluja i ens ha oferit un chai. Parlant de xais, ja som totalment immune als seus efectes secundaris! Dec tenir l'estomac podrit ja! jaja

En tornar amb es bus veiem al fons llamps ben lluminosos i ha plogut una mica. Esper que ja no plogui mes fins que me'n vaig. No vull partir amb aixo banyat.

Dema anam a visitar es nin apadrinat d'una amiga dels pares d'una allota que esta aqui... si. ja contare. Vos deix amb unes fotos de Gooty, de les seves vistes.

Bona nit!

Hola!

Avui hem anat a veure el projecte "mujer a mujer", que te montat la Fundacio a diversos indrets del districte d'Anantapur. Nosaltres hem anat al poble de Mannila, a uns 20 kilometres del Campus. Ens han rebut les dones amb collarets de flors, pulseres de fulles, bindis i, sobretot, amb illusio. Vaig decidir els primer cop que no m'agrada aquesta rebuda. Definitivament: no m'agrada perque no m'ho meresc. Ens escalonen en un estatus superior en el qual jo no m'hi trob. El pitjor de tot es que m'hi comenc a acostumar... NO!

Ens han explicat que la Fundacio comenca a treballar en aquest poble al 1998 pel que fa l'escolaritzacio de nines. Resulta que -no ho havia pensat abans- si una nina estudia, per raons masclistes, els pares han de proporcionar-li un marit amb un nivell d'estudis superior al d'ella, per tant, la dot que han de pagar els pares a la familia del marit s'eleva considerablement. per aixo, les nines usualment no son/eren escolaritzades.

Al 2003 s'iniciaren els shangams o grups de dones. Els shangams son grups de reunio i discusio. Es un lloc on les dones podem compartir els seus problemes familiars, quotidians i, entre totes, es mira de cercar una solucio. A mes, cada dona reb un determinat numero de dinrs, em penso que ha dit dues mil rupies per any (esta molt be). Tamble, la Fundacio dona cada any una quantitat de diners als shangams que permeten concedir prestecs a les dones per iniciar un negoci: ja sigui de saris, de llet, etc... La veritat es que segons dades de la Fundacio, aquests shangams i prestesc (els microcredits) funcionen de forma admirable. Algunes dones ens han explicat casos personals i veus com estan contentes amb elles mateixes, de la seva millora. Els responsablesd ens han explicat que a Mannila (on hi viuen unes 500 persones, quelcom aixi com a 100 families) hi ha 6 shangams amb un total de 95 dones. I d'entre aquests 6, 4 pertanen al programa 'De mujer a mujer". Despres les dones ens han cantat. Interessant.

Aqui fa tres dies que plou. Aixo si, nomes per la nit, aixi que gairebe ni ens n'adonam. Fa dos dies feia llamps i uns trons que sonaven molt fort. Per sort, la tempesta estava enfora. Per culpa de la pluja els matins no podem anar a ioga perque s'inunda la terrassa on feim la classe. Que estrany, no?

Temple friki que hem visitat avui. Diumenge de bicis again. Avui, pero, amb sa novetat d'un sol radiant amb forca. Horabaixet de descans. Que n'arriben a ser d'horteres els indis! ;)

Avui hem anat a visitar el programa d'ecologia, assistint a alguns dels projectes que te la Fundacio repartits pel districte d'Anantapur. Primer de tot, hem anat a un poblet el qual, fa uns anys, una familia va rebre 10 vaques. Gracies a aquesta donacio, han pogut sortir de la pobresa. Esta tot molt ben muntat, pero per aqui fa mal explicar. Doncs resulta que els hi surt molt mes barat inseminitzar artificialment les vaques que no mantenir el bou. Per aixo, un pic feta aquesta intervencio, si el vadell es femella es queda (pot donar llet, una vaca adulta dona entre 7 i 9 litres diaris) i, si es mascle, el venen.
Despres hem anat a una granja de porcs. Entre d'ells n'hi havia alguns de molt, molt petitons! Tant a la primera familia visitada com a la segona se'ls veia orgullosos, felicos d'haver pogut sobreviure amb les donacions d'RDT.
A continuacio hem anat a veure un embassament d'aigua. Ens han explicat que la Fundacio n'ha construit mes de 2000 millorant, obviament, la situacio de la poblacio del segon districte mes sec de tota la India.
Seguidament, hem anat al poble i ens han ensenyat l'obtencio de biogas a traves d'excrements de vaca i bufala. Doncs tenen montat un mamotetro on s'hi posa els excrements, juntament amb aigua, i es deixa fermentar donant pas al biogas, util per usar a la cuina, per exemple. Cada construccio d'aquesta cobreix sis families i, de moment, ja n'han muntat mes de quatre mil a tot el districte!

L'ultim indret que hem visitat ha estat una lloc on a traves de cucs anaven enriquint la terra, produint adob natural. Al costat, hi havia un bananer i hi hem pegat una ullada! ha estat un mati molt interessant, he apres un munt de coses. Tanta sort que venia una traductora amb nosaltres i hen anava desxifrant les grans savieses en telugu.

Per cert, ultimes noticies: doncs si, a deu dies d'anar-me'n he descobert un gimnas (tambe de la Fundacio) on hi ha un munt de maquines i coses. Aquests dies en shi viciarem! jejeje Tornare tota fortota!

Perdonau que escrigui aixi, rapid, no vos ho mereixeu, pero no tenc massa temps. Bono, vos deix, que ens anam al gimnas. Avui anam a sopar al Siddartha, ja que na Victoria fa anys. A mes, fa molt q no sortim de per aqui. Aquests dies anam de bolit. Volem acabar quan abans i de la millor manera el nostre document aqui. Els dies passen volant. A vegades en sembla que jo tmb vol...

Tornada de Hampi (oh, happy Hampi), de la ciutat dels temples, d'una ciutat turistica, res a veure amb Anantapur. Una altra India. Quins grans tres dies hem passat. La meva panxa s'ha recuperat a base de tornar a menjar pasta italiana i formatges! :)
I, com sempre aqui, com passa cada cop que pretenem fer res, quines aventures viscudes! Partirem d'aqui, del Campus a les 6 de la matinada de l'Independance Day, el divendres amb un conductor, en Renu, que haviem contractat uns dies abans. Ens ficarem vuit al cotxe, mes al conductor, a un vehicle de 5 places mes el maleter. Estrets en un viatge que, en principi, no havia de durar mes de quatre hores. Un xou. Mitja hora per a posar benzina, despres el xofer, en Renu, ens porta a casa seva i ens presenta la seva familia que li donaren una esterilla i una manta per passar la nit, molt maca. Despres ens porta a un poblet amb unes cascades d'aigua molt boniques i uns templets, se veu que ens venia de pas i pensa que ens agradaria i aixi va esser. El tio era bastant jovenet i molt integrat pel que fa la conduccio d'aquest pais. Avancava els altres cotxes de forma temeraria i, nosaltres, estrets, passavem una mica de pena. Sa questio va esser que es tio va prendre una drecera per no gastar tanta benzina, el que passa es que sa carretera era molt dolenta i anavem pegant saltets. En un moment venia un rickshaw d'enfront el tio no s'aparta suficient i CRASH!!! El rickshaw topa amb el retrovisor dret i va seguir el seu cami. Pel que fa a nosaltres, trossos de vidre volaren pel cotxe pegant-nos, a alguns, a la cara. Total, tenim un angel de la guarda. No passa res. Miracle, ja que caigueren bocins considerablement grossos. Cap de noltros torna a anar tranquil al cotxe. Arribarem al cap d'hores, cansats. Pero ja estavem de vacances. Hampi es una ciutat plena plena de templets pels voltants. Dissortadament, el riu que atravessa la ciutat, a causa de les fortes plujes monzoniques, impedia el pas a l'altra riba, on hi ha el Monkey's Temple, dedicat a Hanuman, la representacio de Deu en monea, el temple mes gran i famos de la ciutat. Dinarem i ferem voltes per la ciutat. Esta tota plena de botigues de roba hippy i sastres. Genial, vgeus com fan la roba alla mateix i, si tens temps, te la fan a mida. Passarem la tarda entre templets per les muntanyes. Arribarem fins una mini-cascada on verem les truites (o no se quin tipus de peix era) que intentava superar les fortes corrents d'aigua cascada avall. la tipica imatge dels peixos intentant dur els ous a la mar planera. Pero cap d'ells ho aconseguia. Brutal. El que va ser molt fort es que tots els grups d'homes joves ens seguien! Erem tres allotes i un allot i tot es temps ens demanaven per fer fotos amb nosaltres, xerrar, volien numeros de telefon, adreces... no ens deixaven tranquilles. En un moment ens varem estressar i tot. Eren super cansinos!

El dia seguent aconseguirem atravessar el riu (crec jo que de forma clandestina) amb una d'aquestes barquetes rodonetes de pescador. Una barca com les que ja haviem pujat a Penacacherla, un llac on varem nedar just la primera setmana que arribarem a aquest indret de mon. Navegant arribarem a un paradis tropical. res a veure amb la secor d'Anantapur. Estavem a la pura selva. A mes, ens endinsarem per emmig de les plantacions de bananes, evitant els mosquits tigre (uns mosquits negres i blancs, segurament portadors del dengue) i els caus de serp. Quina por!! Despres arribarem al caminet i aquest ens porta a una cascada enorme. El paisatge de Hampi son pedres penjants, precioses, que decoren la ciutat. Pedres tanquuilles, que transmeten quietud i seguretat. A Hampi es el lloc on mes traquilla m'he sentit des de que estic aqui. Transmet pau. A les pedres grosses estarem una bona estona, observant la caiguda del riu, les altes i serenes roques, la quietud. Unes allotes decidiren anar i, com que no hi havia guia, partiren soles. La questio que al cap de mitja hora em cridaren al mobil (tanta sort que hi havia cobertura, tanta sort!). S'havien perdudes per alla ennmig. Barullo assegurat. Un grupet de gent havia partit. Erem quatre alla no sabiem que fer! Per sort apareixeren els altres i anarem a cercar els guies. A traves de crits aconseguirem topa amb elles. Tot havia estat un susto! Tornarem un altre pic a les barques que ens transportaren a l'altra riba. Agafam el cotxe cap a la ciutat. CRASH de nou. El tio, fent marxa enrere, pega a unes companyes nostres que anaven en moto. Sort de la nostra bimbolla protectora. La resta del dia descans! I ahir, davant el cansament generalizat la gent estava penjada. Na Imma i jo llogarem bicis i partirem a fer una ruta pels temples. Alguns d'elles preciosos, llegendaris i amb vistes precioses. A les 20:30 ja erem al cotxe. Jo ginyada perque, despre de la mala experiencia de la tornada nocturna de Bangalore, encara me feia mes por amb aquest tio com a conductor. Jo anava davant i li anava dient que anes alerta. jajaja anava ben avisat entre tots. Quan vaig veure que conduia be em vaig relaxar. Hem arribat al Campus a les 2 i mitja.

I res, vos deix amb una foto meva a un dels temples visitats ahir! Esper que hagueu passat un bon capdesetmana! I contau-me cosetes que no se res de voltros! Salut!

Hola!

ja he tornat de la nostra visita al centre de jute i joieria. Ha estat molt guapo. A les allotes els hi vafer molta illusio que estessim amb elles. Ens tractaren d'una forma immillorable.

Arribarem damunt les 16h i ens toca ajudar a la coordinadora al 'checking', es a dir, la revisio de qualitat dels productes que s'envien a Espanya. Aquells que no estaven be, eren de nou entregats a les treballadores que els arreglaven al moment. Alguns d'altres els guardaven per vendre'ls directament a la botiga del Campus. Molt guai. A les 19h acaba la jornada laboral i es l'hora de fer estiraments. Totes, independentment de la discapacitat que posseeixen, aixo si segons quins exercicis adaptats. Molt xullo. Despres toca posar-se guapes. Les allotes anaren a les habitacions a posar-se com una especie de pols de talc per la cara per semblar mes blanques. Resulta que aqui, al contrari que nosaltres que anam a la platja a torrar-nos i posar-nos negres, la bellesa te una estetica clara. Per aixo, uns dels cosmetics mes usats es aquesta especie de pols. I com no el bindi: el puntet entre celles. Ens fan fer posar guapes a nosaltres tambe.

Ens acompanyava tambe, com podeu veure a l'esquerra, el fill de la teacher, en Jesuan, mimat per cadauna de les usuaries dels tallers. S'ha de dir que aqui, la tendresa amb els infants pot ser questionable, perque els hi foten uns cops i uns crits que a na Victoria i a mi ens feia passar pena. Despres d'aixo, toca anar a estudiar. Algunes fan copiats de telugu, altres sumes o multiplicacions. Nosaltres varem anar al grupet de numeros, com no! Escriviem a les seves pissarretes comptes de sumar, multiplicar i, per les mes avancades, de dividir, i els hi anavem corregint. Va ser super guai! Tambe ens demanavem que els hi ajudessim en telugu, pero aqui ja esdeveniem inutils!

Despres d'estudiar tenen una hora per veure la tele, peroe stavem mes pendents dels nostres gustos televisius que de la cutre telenovella que emitia el canal telugu, o dels balls tollywoodencs que sortien per la pantalla. Tot seguit, hora de sopar. Ens preparen un fantastic sopar segons la nostra delicadesa estomacal. Pa de chappati, truita, patates fregides, tomatiga... Molt bo! Per ells una PLATADA immensa d'arros. No se com poden jalar tant! En acabar de sopar, a dormir Dormen totes enterra, sobre una esterilla repartides pel centre, a la foto es veu com s'installaven a la propia sala de feina.

Son prestaneres. A les sis ja s'han aixecat. S'han dutxat, han fet net la roba, els exercicis d'estirament (que jo he fet amb elles) i quan berenavem ja hem partit. Tanta sort, perque, entre el poc que he dormit avui vespre per la duresa del terra i que el sopar d'ahir m'ha caigut malament (si, he resopat avui mati, ecs...!), jo ja estava acabada! Ido hem tornat avui mati i me n'he tornat a jeure, a ca nostra, sobre matalas. Tenc l'estomac una mica regirat (no acab maaaaaaaaaaaaai!) i pas una mica de pena perque, aprofitant la festa del dia 15 d'agost, Independance Day, haviem dit de fer un macropont i d'anar a passar uns dies a Hampi, i clar, hi anirem. Esper recuperar-me amb el dinar d'avui, unicament arros :)

Se veu que Hampi es una passada: te el caracter de relaxing amb chill-outs i turisme amb tot un seguit de temples, a l'altra banda del riu. Tambe te botiguetes hippys, cosa que per aqui no en trobes.

Ido res, vaig a preparar el meu platet d'arros (el comenc a odiar!!). No escriure pus fins dilluns, despres de descansar :)

Que tengueu un bon cap de setmana!

Una besada per tots/es!

Bangalore es verdaderament una gran ciutat que, a mes, apunta alt, molt alt. Es el centre indi de la tecnologia i l'avanc tecnic en general. Decidirem anar-hi a passar el cap de setmana i vam passar d'1 a 100 en gairebe cinc minuts. Arribarem en bus, tard, mes tard del que haviem previst, a les 12 de la nit, mes de cinc hores de trajecte. Tot i la monstruositat de la ciutat, des de fa una setmana nimplantat una nova llei que obligava a tots els bars i pubs a tancar entre les 23 i les 00h, per tant ens quedarem penjadissims!Per sort coneguerem uns joves que feien una festa i anarem amb ells! Eren molt, molt pijos. Tenien de tot. Molta pasta, tanta, que els hi sortia per les orelles. La ciutat en si em va impressionar bastant, mes que res perque jo recordava del Bangalore del primer dia, de les afores, pobres, tristes, barriobajeras... A mes, visquent a Anantapur, Bangalore se fa tan tan diferent. Hi havia el Hard Rock i, just aferrada ala construccio, una chabola amb gent a dins. Pels carrers turistes, flipant, no erem els unics blancs ni els nins ens saludaven sino fos per vendre's alguna coseta o demanar-mos diners. Alla varem trobar-nos amb en David i n'Alba, que se n'anaven, ferem un dinar d'acomiat. Despres acompanyarem n'Alba fins a l'aeroport (si, aquell en que vaig arribar) i tornarem cap a Anantapur, en un cami llarg i nocturn notablement transitat per camions. Hem arribat a l'habitacio devers les 5 de la matinada. Avui no he anat a l'oficina, tanta sort que la nostra feina aqui, essent dues, ens ofereix aquestes facilitats. Res, m'he aixecat i he anat a dinar. Ara al capvespre a currar i a ballar cuchipudi!

Hola familia!

Nomes volia avisar que aquest capdesetmana no tendreu noticies meves, ja que en David, un dels arquitectes se'n va i l'acompanyam fins a Bangalore, on hi quedarem un vespre. Partim a les cinc en tren o bus, ara no ho se, i cinc hores fins arribar. Sopar, marxeta, dormida i visita per alla! :)
Ens veim dilluns de nou, a tope, a la ja gairebe recta final. La setmana que ve esta super completa: anam a dormir a un centre amb les allotes discapacitades i, com que divendres es festa, ens agafarem un super pont i partirem a Hampi! Despres d'aixo res, quinze dies per acabar d'enllacar-ho tot i pa casa! :)

Au, ja vos mantenc informats! Salut!

Ara ja feia dies que no escrivia per aqui. Les hores, els dies, les setmanes passen tan de pressa que d'aqui res ja fara un mes que som per aqui. Pero sembla que en fa molt mes. Millor dit, sembla que no passa el temps. Simplement estic aqui i ara.

Avui teniem pensat anar a la boda, tot i que es dema, s'hi ha d'anar un vespre a dormir al temple. Tenim, pero, certes baixes i no se que farem. A jo me fa ganes anar-hi. Aixi que ara, hora de dinar, en parlarem. Ja tenim el sari fet. Ara resta, el mes dificil, saber com es posa. 7 metres de tela per un sol cos...

Vos deix amb una foto feta a Old Town, el barri musulma, precios. Es curios perque si be a Mallorca eren els jueus, a Anantapur, antigament els musulmans posseiien els joieries de la ciutat.

Anantapur te una certa imatge -subtil- de la posguerra. Hi ha certs detalls que em recorden, sobretot aixi com els nins i nines vesteixen per anar a escola i les motxilles que porten. M'encanta estar aqui.

Fins aviat!

Hola!!

he comencat classes de ioga indi! les meves companyes hi anaven desde finals de juliol. A jo em feia certa vessa, ja que suposa aixecar-me una hora abans, perque les classes son de 8 a 9 del mati!!! i ja sabeu que jo necessit molt omplir les meves hores de son. Bono, ioga al pais del ioga es una oportunitat que atreu a crits. Ho provare un mes. Duc dos dies i ja he vist com de cascada estic, encara que faig coses que pensava que no faria!.

Avui estic una mica corpresa, na Sandra se n'ha anat avui capvespre. Quina peneta! Se n'ha anat perque d'aqui una setmana se trobara entre holandesos fent un Erasmus!! En fi, ha repartit roba seva i coses en general, ha estat gracios.

Divendres cap vespre, com a comiat, na Sandra i jo varem anar a Korapuram, a un poblet aillat i petit, a on hi viuen unes 70 families. Varem anar a jugar amb nins i nines. Els hi dugueren quaderns, pinturetes i caramels que haviem comprat a Anantapur. Hi varem estar unes tres hores, cantant, ballant, engrescant-los i engrescant-mos. El poble ens va fer una gran acollida, les mares dels nins supercontentes i agraides.... Una experiencia brutal! Ens varem emocionar molt! Crec que els infants d'aquest poble no son conscients de que ens han donat molt mes ells a nosaltres que no pas nosaltres a ells. vamos, hem revolucionat el poblet. Ha estat genial perque s'ha tornat a comprovar -una vegada mes- l'universalisme de la rialla, el joc com a idioma sense paraules i la imaginacio sense limits! Ens ho hem passat super be, vaja!!!

Aixo si, el cami de tornada se'ns ha fet curt.