Hola!
ja he tornat de la nostra visita al centre de jute i joieria. Ha estat molt guapo. A les allotes els hi vafer molta illusio que estessim amb elles. Ens tractaren d'una forma immillorable.
Arribarem damunt les 16h i ens toca ajudar a la coordinadora al 'checking', es a dir, la revisio de qualitat dels productes que s'envien

a Espanya. Aquells que no estaven be, eren de nou entregats a les treballadores que els arreglaven al moment. Alguns d'altres els guardaven per vendre'ls directament a la botiga del Campus. Molt guai. A les 19h acaba la jornada laboral i es l'hora de fer estiraments. Totes, independentment de la discapacitat que posseeixen, aixo si segons quins exercicis adaptats. Molt xullo. Despres toca posar-se guapes. Les allotes anaren a les habitacions a posar-se com una especie de pols de talc per la cara per semblar mes blanques. Resulta que aqui, al contrari que nosaltres que anam a la platja a torrar-nos i posar-nos negres, la bellesa te una estetica clara. Per aixo, uns dels cosmetics mes usats es aquesta especie de pols. I com no el bindi: el puntet entre celles. Ens fan fer posar guapes a nosaltres tambe.
Ens acompanyava tambe, com podeu veure a l'esquerra, el fill de la
teacher, en Jesuan, mimat per cadauna de les usuaries dels tallers. S'ha de dir que aqui, la tendresa amb els infants pot ser questionable, perque els hi foten uns cops i uns crits que a na Victoria i a mi ens feia passar pena. Despres d'aixo, toca anar a estudiar. Algunes fan copiats de telugu, altres sumes o multiplicacions. Nosaltres varem anar al grupet de numeros, com no! Escriviem a les seves pissarretes comptes de sumar, multiplicar i, per les mes avancades, de dividir, i els hi anavem corregint. Va ser super guai! Tambe ens demanavem que els hi ajudessim en telugu, pero aqui ja esdeveniem inutils!

Despres d'estudiar tenen una hora per veure la tele, peroe stavem mes pendents dels nostres gustos televisius que de la cutre telenovella que emitia el canal telugu, o dels balls tollywoodencs que sortien per la pantalla. Tot seguit, hora de sopar. Ens preparen un fantastic sopar segons la nostra delicadesa estomacal. Pa de chappati, truita, patates fregides, tomatiga... Molt bo! Per ells una PLATADA immensa d'arros. No se com poden jalar tant! En acabar de sopar, a dormir Dormen totes enterra, sobre una esterilla repartides pel centre, a la foto es veu com s'installaven a la propia sala de feina.

Son prestaneres. A les sis ja s'han aixecat. S'han dutxat, han fet net la roba, els exercicis d'estirament (que jo he fet amb elles) i quan berenavem ja hem partit. Tanta sort, perque, entre el poc que he dormit avui vespre per la duresa del terra i que el sopar d'ahir m'ha caigut malament (si, he resopat avui mati, ecs...!), jo ja estava acabada! Ido hem tornat avui mati i me n'he tornat a jeure, a ca nostra, sobre matalas. Tenc l'estomac una mica regirat (no acab maaaaaaaaaaaaai!) i pas una mica de pena perque, aprofitant la festa del dia 15 d'agost, Independance Day, haviem dit de fer un macropont i d'anar a passar uns dies a Hampi, i clar, hi anirem. Esper recuperar-me amb el dinar d'avui, unicament arros :)
Se veu que Hampi es una passada: te el caracter de relaxing amb chill-outs i turisme amb tot un seguit de temples, a l'altra banda del riu. Tambe te botiguetes hippys, cosa que per aqui no en trobes.
Ido res, vaig a preparar el meu platet d'arros (el comenc a odiar!!). No escriure pus fins dilluns, despres de descansar :)
Que tengueu un bon cap de setmana!
Una besada per tots/es!
2 comentaris:
Hola Aina!
Sempre malament de panxa... Nooo, encara me treuràs tu una culebra (perdona el joc de paraules, jejeje).
Ahir vaig anar a un concert de Barrumbada, Antònia Font i Obrint Pas a Porreres (i sí, vaig veure la doctora Barceló). I va haver-hi gent que me va demanar per tu: na Marina Corbera (aquesta nina ni me diu hola; només me diu "Hi ha n'Aina?"), en Pesoj (que no sabia que estaves a l'Índia) i una al·lota que no sé qui era... Però weno, que vegis que encara pensen en tu per aquestes contrades...
I res, vaig a veure que faig, que avui vespres potser vagi a veure els teus estimats Horris (depèn d'en Joan Colom, jeje).
Salut!
Titutitutitu. Ainaaaaa, hazme casitooooo...
Que sàpiques que a n'aquesta darrera foto, tot i que se veu enfora, trob que estàs preciosa (ves a sebre, alomillor després l'acostes i...) juju
No, en sèrio, nosé es què però t'hi veig algo de nou a n'es teu gest...
i de ben segur que no són impressions meves, que ben cert hi guardes 'algo', de nou!
Bisous, mirall!
Publica un comentari a l'entrada