a Espanya. Aquells que no estaven be, eren de nou entregats a les treballadores que els arreglaven al moment. Alguns d'altres els guardaven per vendre'ls directament a la botiga del Campus. Molt guai. A les 19h acaba la jornada laboral i es l'hora de fer estiraments. Totes, independentment de la discapacitat que posseeixen, aixo si segons quins exercicis adaptats. Molt xullo. Despres toca posar-se guapes. Les allotes anaren a les habitacions a posar-se com una especie de pols de talc per la cara per semblar mes blanques. Resulta que aqui, al contrari que nosaltres que anam a la platja a torrar-nos i posar-nos negres, la bellesa te una estetica clara. Per aixo, uns dels cosmetics mes usats es aquesta especie de pols. I com no el bindi: el puntet entre celles. Ens fan fer posar guapes a nosaltres tambe.

Son prestaneres. A les sis ja s'han aixecat. S'han dutxat, han fet net la roba, els exercicis d'estirament (que jo he fet amb elles) i quan berenavem ja hem partit. Tanta sort, perque, entre el poc que he dormit avui vespre per la duresa del terra i que el sopar d'ahir m'ha caigut malament (si, he resopat avui mati, ecs...!), jo ja estava acabada! Ido hem tornat avui mati i me n'he tornat a jeure, a ca nostra, sobre matalas. Tenc l'estomac una mica regirat (no acab maaaaaaaaaaaaai!) i pas una mica de pena perque, aprofitant la festa del dia 15 d'agost, Independance Day, haviem dit de fer un macropont i d'anar a passar uns dies a Hampi, i clar, hi anirem. Esper recuperar-me amb el dinar d'avui, unicament arros :)
Se veu que Hampi es una passada: te el caracter de relaxing amb chill-outs i turisme amb tot un seguit de temples, a l'altra banda del riu. Tambe te botiguetes hippys, cosa que per aqui no en trobes.
Ido res, vaig a preparar el meu platet d'arros (el comenc a odiar!!). No escriure pus fins dilluns, despres de descansar :)
Que tengueu un bon cap de setmana!
Una besada per tots/es!
2 comentaris:
Hola Aina!
Sempre malament de panxa... Nooo, encara me treuràs tu una culebra (perdona el joc de paraules, jejeje).
Ahir vaig anar a un concert de Barrumbada, Antònia Font i Obrint Pas a Porreres (i sí, vaig veure la doctora Barceló). I va haver-hi gent que me va demanar per tu: na Marina Corbera (aquesta nina ni me diu hola; només me diu "Hi ha n'Aina?"), en Pesoj (que no sabia que estaves a l'Índia) i una al·lota que no sé qui era... Però weno, que vegis que encara pensen en tu per aquestes contrades...
I res, vaig a veure que faig, que avui vespres potser vagi a veure els teus estimats Horris (depèn d'en Joan Colom, jeje).
Salut!
Titutitutitu. Ainaaaaa, hazme casitooooo...
Que sàpiques que a n'aquesta darrera foto, tot i que se veu enfora, trob que estàs preciosa (ves a sebre, alomillor després l'acostes i...) juju
No, en sèrio, nosé es què però t'hi veig algo de nou a n'es teu gest...
i de ben segur que no són impressions meves, que ben cert hi guardes 'algo', de nou!
Bisous, mirall!
Publica un comentari a l'entrada