Bangalore es verdaderament una gran ciutat que, a mes, apunta alt, molt alt. Es el centre indi de la tecnologia i l'avanc tecnic en general. Decidirem anar-hi a passar el cap de setmana i vam passar d'1 a 100 en gairebe cinc minuts. Arribarem en bus, tard, mes tard del que haviem previst, a les 12 de la nit, mes de cinc hores de trajecte. Tot i la monstruositat de la ciutat, des de fa una setmana nimplantat una nova llei que obligava a tots els bars i pubs a tancar entre les 23 i les 00h, per tant ens quedarem penjadissims!Per sort coneguerem uns joves que feien una festa i anarem amb ells! Eren molt, molt pijos. Tenien de tot. Molta pasta, tanta, que els hi sortia per les orelles. La ciutat en si em va impressionar bastant, mes que res perque jo recordava del Bangalore del primer dia, de les afores, pobres, tristes, barriobajeras... A mes, visquent a Anantapur, Bangalore se fa tan tan diferent. Hi havia el Hard Rock i, just aferrada ala construccio, una chabola amb gent a dins. Pels carrers turistes, flipant, no erem els unics blancs ni els nins ens saludaven sino fos per vendre's alguna coseta o demanar-mos diners. Alla varem trobar-nos amb en David i n'Alba, que se n'anaven, ferem un dinar d'acomiat. Despres acompanyarem n'Alba fins a l'aeroport (si, aquell en que vaig arribar) i tornarem cap a Anantapur, en un cami llarg i nocturn notablement transitat per camions. Hem arribat a l'habitacio devers les 5 de la matinada. Avui no he anat a l'oficina, tanta sort que la nostra feina aqui, essent dues, ens ofereix aquestes facilitats. Res, m'he aixecat i he anat a dinar. Ara al capvespre a currar i a ballar cuchipudi!