dijous, 28 d’agost del 2008

Hola!
Avui hem anat a veure el projecte "mujer a mujer", que te montat la Fundacio a diversos indrets del districte d'Anantapur. Nosaltres hem anat al poble de Mannila, a uns 20 kilometres del Campus. Ens han rebut les dones amb collarets de flors, pulseres de fulles, bindis i, sobretot, amb illusio. Vaig decidir els primer cop que no m'agrada aquesta rebuda. Definitivament: no m'agrada perque no m'ho meresc. Ens escalonen en un estatus superior en el qual jo no m'hi trob. El pitjor de tot es que m'hi comenc a acostumar... NO!
Ens han explicat que la Fundacio comenca a treballar en aquest poble al 1998 pel que fa l'escolaritzacio de nines. Resulta que -no ho havia pensat abans- si una nina estudia, per raons masclistes, els pares han de proporcionar-li un marit amb un nivell d'estudis superior al d'ella, per tant, la dot que han de pagar els pares a la familia del marit s'eleva considerablement. per aixo, les nines usualment no son/eren escolaritzades.
Al 2003 s'iniciaren els shangams o grups de dones. Els shangams son grups de reunio i discusio. Es un lloc on les dones podem compartir els seus problemes familiars, quotidians i, entre totes, es mira de cercar una solucio. A mes, cada dona reb un determinat numero de dinrs, em penso que ha dit dues mil rupies per any (esta molt be). Tamble, la Fundacio dona cada any una quantitat de diners als shangams que permeten concedir prestecs a les dones per iniciar un negoci: ja sigui de saris, de llet, etc... La veritat es que segons dades de la Fundacio, aquests shangams i prestesc (els microcredits) funcionen de forma admirable. Algunes dones ens han explicat casos personals i veus com estan contentes amb elles mateixes, de la seva millora. Els responsablesd ens han explicat que a Mannila (on hi viuen unes 500 persones, quelcom aixi com a 100 families) hi ha 6 shangams amb un total de 95 dones. I d'entre aquests 6, 4 pertanen al programa 'De mujer a mujer". Despres les dones ens han cantat. Interessant.
Aqui fa tres dies que plou. Aixo si, nomes per la nit, aixi que gairebe ni ens n'adonam. Fa dos dies feia llamps i uns trons que sonaven molt fort. Per sort, la tempesta estava enfora. Per culpa de la pluja els matins no podem anar a ioga perque s'inunda la terrassa on feim la classe. Que estrany, no?

2 comentaris:

Xisca ha dit...

Com anam!!!!
Segueix ploguent???
Avui no hem sabut res de tu...ja feim la motxilla??.
M'ha semblat ben interesant aquest projecte...es una manera que tenen les dones per ser "algu" en aquest pais de dones "invisibles". I els microcredits funcionen en les seves mans. Molt interesant!!
Esperem que ben aviat ja no els facin falta aquestes ajudes exteriors.
Moltes besades!!

Rosa Illa Torrens ha dit...

niñaaaa!!!
ja tornes d'aquí a res!! supòs que per a tu deu ser una sensació agredolça, no?
Aquí te tenim ben present! de fet ahir vam anar a felanitx i comentavem q l'any passat varem ser ses mateixes, pero q faltaves tu! Que sàpiques que sa foto de sa xufi la tenc de fons d'escriptori a nes portatil!! jajajaja

Bé, quan tornis, i després de que sa teva família t'hagi disfrutat una mica, ja saps q tenim una cita pendent eh!(una o dues o tres...)

Venga reina!! un besote gegant! disfruta al màxim akest esprint final!!

It's the final countdown!