Hola!!

he comencat classes de ioga indi! les meves companyes hi anaven desde finals de juliol. A jo em feia certa vessa, ja que suposa aixecar-me una hora abans, perque les classes son de 8 a 9 del mati!!! i ja sabeu que jo necessit molt omplir les meves hores de son. Bono, ioga al pais del ioga es una oportunitat que atreu a crits. Ho provare un mes. Duc dos dies i ja he vist com de cascada estic, encara que faig coses que pensava que no faria!.

Avui estic una mica corpresa, na Sandra se n'ha anat avui capvespre. Quina peneta! Se n'ha anat perque d'aqui una setmana se trobara entre holandesos fent un Erasmus!! En fi, ha repartit roba seva i coses en general, ha estat gracios.

Divendres cap vespre, com a comiat, na Sandra i jo varem anar a Korapuram, a un poblet aillat i petit, a on hi viuen unes 70 families. Varem anar a jugar amb nins i nines. Els hi dugueren quaderns, pinturetes i caramels que haviem comprat a Anantapur. Hi varem estar unes tres hores, cantant, ballant, engrescant-los i engrescant-mos. El poble ens va fer una gran acollida, les mares dels nins supercontentes i agraides.... Una experiencia brutal! Ens varem emocionar molt! Crec que els infants d'aquest poble no son conscients de que ens han donat molt mes ells a nosaltres que no pas nosaltres a ells. vamos, hem revolucionat el poblet. Ha estat genial perque s'ha tornat a comprovar -una vegada mes- l'universalisme de la rialla, el joc com a idioma sense paraules i la imaginacio sense limits! Ens ho hem passat super be, vaja!!!

Aixo si, el cami de tornada se'ns ha fet curt.