Tornada de Hampi (oh, happy Hampi), de la ciutat dels temples, d'una ciutat turistica, res a veure amb Anantapur. Una altra India. Quins grans tres dies hem passat. La meva panxa s'ha recuperat a base de tornar a menjar pasta italiana i formatges! :)
I, com sempre aqui, com passa cada cop que pretenem fer res, quines aventures viscudes! Partirem d'aqui, del Campus a les 6 de la matinada de l'Independance Day, el divendres amb un conductor, en Renu, que haviem contractat uns dies abans. Ens ficarem vuit al cotxe, mes al conductor, a un vehicle de 5 places mes el maleter. Estrets en un viatge que, en principi, no havia de durar mes de quatre hores. Un xou. Mitja hora per a posar benzina, despres el xofer, en Renu, ens porta a casa seva i ens presenta la seva familia que li donaren una esterilla i una manta per passar la nit, molt maca. Despres ens porta a un poblet amb unes cascades d'aigua molt boniques i uns templets, se veu que ens venia de pas i pensa que ens agradaria i aixi va esser. El tio era bastant jovenet i molt integrat pel que fa la conduccio d'aquest pais. Avancava els altres cotxes de forma temeraria i, nosaltres, estrets, passavem una mica de pena. Sa questio va esser que es tio va prendre una drecera per no gastar tanta benzina, el que passa es que sa carretera era molt dolenta i anavem pegant saltets. En un moment venia un rickshaw d'enfront el tio no s'aparta suficient i CRASH!!! El rickshaw topa amb el retrovisor dret i va seguir el seu cami. Pel que fa a nosaltres, trossos de vidre volaren pel cotxe pegant-nos, a alguns, a la cara. Total, tenim un angel de la guarda. No passa res. Miracle, ja que caigueren bocins considerablement grossos. Cap de noltros torna a anar tranquil al cotxe. Arribarem al cap d'hores, cansats. Pero ja estavem de vacances. Hampi es una ciutat plena plena de templets pels voltants. Dissortadament, el riu que atravessa la ciutat, a causa de les fortes plujes monzoniques, impedia el pas a l'altra riba, on hi ha el Monkey's Temple, dedicat a Hanuman, la representacio de Deu en monea, el temple mes gran i famos de la ciutat. Dinarem i ferem voltes per la ciutat. Esta tota plena de botigues de roba hippy i sastres. Genial, vgeus com fan la roba alla mateix i, si tens temps, te la fan a mida. Passarem la tarda entre templets per les muntanyes. Arribarem fins una mini-cascada on verem les truites (o no se quin tipus de peix era) que intentava superar les fortes corrents d'aigua cascada avall. la tipica imatge dels peixos intentant dur els ous a la mar planera. Pero cap d'ells ho aconseguia. Brutal. El que va ser molt fort es que tots els grups d'homes joves ens seguien! Erem tres allotes i un allot i tot es temps ens demanaven per fer fotos amb nosaltres, xerrar, volien numeros de telefon, adreces... no ens deixaven tranquilles. En un moment ens varem estressar i tot. Eren super cansinos!

El dia seguent aconseguirem atravessar el riu (crec jo que de forma clandestina) amb una d'aquestes barquetes rodonetes de pescador. Una barca com les que ja haviem pujat a Penacacherla, un llac on varem nedar just la primera setmana que arribarem a aquest indret de mon. Navegant arribarem a un paradis tropical. res a veure amb la secor d'Anantapur. Estavem a la pura selva. A mes, ens endinsarem per emmig de les plantacions de bananes, evitant els mosquits tigre (uns mosquits negres i blancs, segurament portadors del dengue) i els caus de serp. Quina por!! Despres arribarem al caminet i aquest ens porta a una cascada enorme. El paisatge de Hampi son pedres penjants, precioses, que decoren la ciutat. Pedres tanquuilles, que transmeten quietud i seguretat. A Hampi es el lloc on mes traquilla m'he sentit des de que estic aqui. Transmet pau. A les pedres grosses estarem una bona estona, observant la caiguda del riu, les altes i serenes roques, la quietud. Unes allotes decidiren anar i, com que no hi havia guia, partiren soles. La questio que al cap de mitja hora em cridaren al mobil (tanta sort que hi havia cobertura, tanta sort!). S'havien perdudes per alla ennmig. Barullo assegurat. Un grupet de gent havia partit. Erem quatre alla no sabiem que fer! Per sort apareixeren els altres i anarem a cercar els guies. A traves de crits aconseguirem topa amb elles. Tot havia estat un susto! Tornarem un altre pic a les barques que ens transportaren a l'altra riba. Agafam el cotxe cap a la ciutat. CRASH de nou. El tio, fent marxa enrere, pega a unes companyes nostres que anaven en moto. Sort de la nostra bimbolla protectora. La resta del dia descans! I ahir, davant el cansament generalizat la gent estava penjada. Na Imma i jo llogarem bicis i partirem a fer una ruta pels temples. Alguns d'elles preciosos, llegendaris i amb vistes precioses. A les 20:30 ja erem al cotxe. Jo ginyada perque, despre de la mala experiencia de la tornada nocturna de Bangalore, encara me feia mes por amb aquest tio com a conductor. Jo anava davant i li anava dient que anes alerta. jajaja anava ben avisat entre tots. Quan vaig veure que conduia be em vaig relaxar. Hem arribat al Campus a les 2 i mitja.

I res, vos deix amb una foto meva a un dels temples visitats ahir! Esper que hagueu passat un bon capdesetmana! I contau-me cosetes que no se res de voltros! Salut!